El brasiler Lula troba que Zelenski és tant culpable de la guerra com Putin”; “El papa suggereix que els lladrucs de l’OTAN podrien ser la causa del conflicte” (LV 06/05/22). Han hagut de passar setanta dies (dia amunt, dia avall) fins que titulars com aquests no han aparegut a les portades dels mitjans. Fins ara i sense fissures, les capçaleres dels conglomerats empresarials del sector de la informació havien tancat files presentant Ucraïna com a víctima i Putin com a botxí, demonitzant Rússia per extensió. El reduccionisme simplista del blanc o negre, bons i dolents, a la màxima potencia. Les veus discordants, les anàlisis crítiques, la història que hi ha darrere de cada conflicte no existeixen. Al públic se li ha de vendre la lluita del bé contra el mal amb lluentons i farcida de drames humans, que malgrat la seva cruesa i veritat, s’instrumentalitzen per vendre’ns el relat. Un relat que comprem sense parar-nos a pensar ni reflexionar. A la vista dels titulars que encapçalen aquestes ratlles hom podria pensar que alguna cosa està canviant. O no, diran alguns, perquè el Brasil cau molt lluny i a hores d’ara Lula da Silva no és una figura de primer ordre mundial i el que vol és cridar l’atenció. I el pontífex de Roma... També diu el que diu per desviar l’atenció, posem per cas, sobre l’escàndol dels abusos sexuals encoberts per la cúria de l’Església catòlica? Permetin-me que per una vegada ho dubti. Els titulars no són gratuïts. Ni Zelenski és un màrtir, ni Putin la reencarnació del dimoni (tot i que hi té una retirada). Ho vaig escriure a l’inici del conflicte però insistiré: en una guerra només hi ha interessos.