La setmana passada vam poder presentar a Andorra el llibre Mi deseo depende de mí, de la sexòloga catalana Eva Moreno. (I sí, és sexòloga titulada). Una ocasió fantàstica per comprovar que això de parlar de sexualitat encara desperta recels i animadversions viscerals i poc fonamentades. Suposo que –en certa manera– és comprensible: per molt que el sexe formi part del nostre dia a dia, als mitjans de comunicació i a les converses de cafè, també és cert que la sexualitat pertany a l’àmbit més íntim, i no sempre és plat de bon gust veure’l exposat. Sobretot quan no és tan gratificant com ens agradaria o com creiem que hauria de ser. Us imagineu? Una bruixa moderna que diu que les dones –i els homes– tenim responsabilitat sobre el nostre desig, que hem d’aprendre a parlar amb l’altre i a demanar i explicar què ens agrada i què no, que aconsegueix que les dones ens coneguem millor
per gaudir més –soles o acompanyades– desmitificant i posant a l’abast joguines que ens ajuden a fer-ho. No és estrany que els homes més inexperts, formats en la creença que el sexe és el que veuen en la pornografia i amb nul·la educació i empatia sexual, se sentin amenaçats. Què hi farem! Suposo que és inevitable que la por generi recel i comentaris de tota mena. Afortunadament cada cop més homes i més dones veiem la sexualitat com una part més del nostre creixement integral com a persones. I la vivim des del respecte, la comunicació amb l’altre
i el desig de plaer. Sabent que totes
les opcions són bones: personals i intransferibles, i sobretot, consensuades per les parts quan n’hi ha més d’una en joc.