En el marc de l’Estat de les Autonomies, la Generalitat de Catalunya ha estat sempre molt hàbil negociant amb els diferents colors de governs centrals, assolint sempre l’anomenat peix al cove. Però un dia es van inventar una república catalana que van esborrar del mapa uns segons més tard. Aleshores, la Generalitat de Catalunya ha formulat un experiment anomenat procés, per assolir la independència. Han elaborat una Constitució, on per cert i cito: “Catalunya limita al nord amb França” i prou. Han ideat una entelèquia anomenada Països Catalans, col·locant-hi Andorra sense demanar-nos permís, almenys per cortesia. S’han dotat d’una conselleria d’Afers Exteriors, tramant una xarxa de pseudoambaixades, que ells anomenen delegacions a l’exterior, sense (encara) ser un Estat. Volen liderar una candidatura als Jocs d’hivern als Pirineus, obviant Andorra i ara sí, segons la consellera d’Exteriors, amb Andorra. És evident que per proximitat, per intercanvis comercials, culturalment també, les relacions d’Andorra amb Catalunya han d’existir i ser fluïdes. Però és un fet que Andorra és un Estat que limita amb l’Estat espanyol, que té uns camps de neu que competeixen fèrriament amb les pistes del Pirineu català, regides per la Generalitat, que quan els soldats del procés volen tallar la carretera de la Seu d’Urgell ho fan i punt, i que durant la pandèmia ens van tractar com empestats, essent Madrid qui ens va solucionar la papereta. Ara volen obrir un xiringuito a Andorra, posant en perill un equilibri diplomàtic amb Madrid. Doncs no, aquesta no és la nostra guerra.