El bon regust que ens ha deixat el cap de setmana passat amb la Fira del bestiar d’Ordino i totes les activitats que s’hi van celebrar al seu voltant, alguna encara activa fins a final de mes com l’exposició del patrimoni domèstic de les cases ordinenques a l’Era Rossell, no ens ha de formar un tel davant dels ulls que distorsioni la realitat. Certament, ha estat un cap de setmana pletòric per a tots: per als ramaders, per a les famílies participants en l’exposició, per als visitants –residents o no– que no pertanyen ni a un ni altre món i que hauran pogut gaudir d’aquesta realitat que massa sovint només es veu des de la imatge que ofereixen els animals als prats o que sovint està amagada rere les portes de les cases. I, finalment, també per a algunes de les nostres autoritats que, almenys un cap de setmana l’any, hauran pogut lluir el seu suport a la vida tradicional de la parròquia. Si fóssim valents, una fira d’aquestes característiques que arrossega tant d’entusiasme, hauria de servir per retreure l’actual determinisme instal·lat en les elits politicosocials, amb una fe cega en un tipus de progrés que acaba sent una ideologia grisa on s’hi instal·la el conformisme que exerceix de poder nihilista. I en jornades com les del cap de setmana passat, ens ve com anell al dit Walter Benjamin quan escriu, en el seu magistral llibre Sobre el concepte d’història, que “a cada època cal tractar d’arrabassar novament la tradició al conformisme que està a punt de sotmetre-la”. Doncs això, no deixem que el conformisme ens determini el futur i mirem l’ahir, no des de la nostàlgia o el sentimentalisme, sinó des de la llavor que ha de fer créixer el demà.