Aquesta setmana s’ha atorgat el Premi Carlemany per al foment de la lectura i novament l’obra guardonada serà publicada per una editorial estrangera. El foment de la lectura, doncs, no té res a veure amb el foment de les empreses del país. De fet, aquest no és un cas únic, el Premi Fiter i Rossell, un altre dels importants, també el publica una editorial no andorrana. Els editors del país no devem tenir el nivell suficient perquè la nostra administració ens consideri dignes d’aitals publicacions i ens les confiï... I és una llàstima, perquè fa cosa d’un mes, les autoritats que van visitar editors i autors en les respectives parades de Sant Jordi van felicitar-nos a tots per la feina i l’esforç, i més d’un va sortir amb llibres editats a Andorra sota el braç. Caldria saber, doncs, quin és el problema i per què es busca fora de les valls allò que hom té a casa. Això es podria entendre en un context de manca de professionals de la matèria, però no és el cas en absolut. Si l’obra pública feta amb diners de l’administració (carreteres i coses així) s’adjudiqués a empreses no andorranes, no posarien constructors, arquitectes i els agents implicats el crit al cel? Doncs això. A més, és del tot contradictori, perquè fa anys que el Govern d’Andorra patrocina la presència d’editors i obres andorranes en fires fora del país com la Setmana del llibre en català, quelcom que sempre hem agraït i aplaudit. Com pot ser, doncs, que se’ns ajudi a mostrar-nos a l’exterior i al mateix temps se’ns menystingui? Aquesta és una reclamació històrica del sector editorial d’Andorra que s’ha de resoldre: si es destina diner públic per guardonar i editar obres, que els diners quedin a casa.