Una enquesta amb un 46% de persones entrevistades que diuen que no saben o no contesten a la pregunta directa de quin partit votaria si ara se celebressin eleccions, des del meu punt de vista és una enquesta que no va enlloc a l’hora de fer una projecció de resultats electorals. Ni tan sols serveix perquè els propis polítics es mirin al mirall per dir-se a si mateixos com de bonics són. Però l’ego no té límits i són capaços de convertir percentatges irrisoris en veritats absolutes. Tendències, en diuen. Però la realitat és que l’única tendència és que elecció rere elecció el vot en blanc i l’abstencionisme creixen, i ningú ha fet res ni està fent res perquè aquesta corba ascendent de les darreres convocatòries tendeixi a doblegar-se. En part, explica aquest 46%, més enllà de la indecisió que hi pugui haver entre la ciutadania quan encara ni tan sols s’han convocat eleccions ni se saben quins partits –ni com– concorreran als comicis. Entenc que aquest tipus d’estudis demoscòpics s’hagin de fer, ho veiem també en els països del nostre entorn, i segur que els professionals fan la seva feina ben feta, però massa sovint serveixen només per ser utilitzades pels polítics per dominar el relat i tenir la temptació de fer l’acció de govern, o de l’oposició, sobre la base del que li diuen els resultats del qüestionari. Les enquestes que realment haurien de servir als nostres polítics com a guia a l’hora de governar o de fer oposició són les altres, les que reflecteixen quins són els problemes que més preocupen els ciutadans. Si s’esforcen a entendre aquestes segur que les altres els aniran millor i no els caldrà fer l’esforç de “dominar el relat”.