En un dels seus articles recents, parlant del conflicte russoucraïnès, l’escriptor, filòsof i activista italià Franco Bifo Berardi es preguntava de qui era culpa aquesta guerra. La mateixa pregunta es pot formular amb el que ha succeït a la Robb Elementary School d’Uvalde a Texas. De qui és culpa aquesta massacre? Sí, sí... el fet té autor material. Es deia –la policia el va matar in situ– Salvador Ramos i tenia divuit anys. Des de principi d’any i només en centres escolars, als EUA s’han registrat 27 tirotejos; 119 des del 2018. La fredor de les xifres també diu que “només” un 32% de la població del país –81 milions de persones aproximadament– posseeix armes. Alguna cosa hi deu tenir a veure que els EUA acumulen un terç de totes les (armes) que hi ha al planeta, sí, sí. I també la sacrosanta llibertat individual constitucionalment garantida per posseir-les. I que sigui més fàcil comprar una arma que un pot de llet. I que no parlem d’escopetes de balins, sinó d’armes de foc semiautomàtiques que permeten fer trets a dojo. I que a moltes escoles hi hagi detectors de metall als accessos. I que... així fins a la propera massacre. Les frases de condol, les explicacions i excuses de detractors i defensors de la compra i tinença d’armes, des de la Casa Blanca, fins al xèrif del comtat d’Uvalde, és l’enèsima versió d’un déjà-vu. La pregunta de qui és culpa aquesta massacre continuarà sense tenir una resposta clara i que no prengui la ciutadania per més estulta o conformista del que ja és. O potser només és un símptoma, un de tants, de la nostra deriva? Per cert, els recomano molt llegir la reflexió de Berardi (CTXT, 3/05/22).