La preparació per assolir una vida social i laboral plena comença i es desenvolupa simultàniament a casa i a l’escola. L’educació reglada ens ofereix una formació i uns estudis en el curs de la nostra vida acadèmica, que ens van nodrint de coneixements i habilitats, en els matèries i disciplines que escollim. Uns exàmens i uns diplomes ho sancionen, valorant-ho amb títols oficials, pautats amb cert rigor. Accedim al mercat laboral, contribuint a l’empresa que ens ha acollit, aportant i desenvolupant el nostre know how i adquirim experiència. Comença una socialització difícil degut a una pugna constant, a la recerca utòpica de la perfecció i hem d’imposar-nos en competitivitat, en el nostre hàbitat laboral. La competitivitat és un concepte que es pot confondre amb la qualitat i la mestria professional, tot i que se n’allunya. En futbol, què és el més important del que no és important, segons Jose Mourinho, aquest dissabte a París, un bon equip ha guanyat la Champions, l’orelluda, el màxim trofeu continental, imposant-se tossudament per ser extremament competitiu, cremant, fil per randa, etapes i eliminatòries successives, enfront de quatre grandíssims conjunts, tot i que aquests han demostrat sempre una superioritat futbolística flagrant, en cadascun dels set partits disputats. Tot i que la competitivitat, per reeixir, requereix també virtuts professionals, és un valor afegit guanyador, a vegades intangible, ja que desmultiplica la seva força demolidora escollint i llegint el bon guió en moments clau, on l’adversari es mostra revelant el seu taló d’Aquil·les.