Havíem estat sempre un país segur i tranquil, amb bona convivència en general, amb algun petit ensurt, però molt esporàdics. Potser fins i tot massa tranquils, deixant la porta de casa oberta, deixant els nostres vehicles sense tancar, deixant els nostres infants tranquil·lament al carrer... Tot de cop apareixen un munt de notícies desagradables i perilloses que fan que la nostra tranquil·litat ja no sigui tanta. Baralles multitudinàries (sobretot juvenils), delictes contra l’honor, injúries, delictes contra la salut pública, problemes de seguretat en el trànsit, desaparicions i recerca d’antics desapareguts, maltractaments domèstics, abusos sexuals, robatoris, amenaces, estafes, fraus informàtics, bretolades, baralles en locals d’oci, disputes de trànsit, disputes veïnals, agressions, accidents, etcètera. Què ens està passant? Potser serà que ens hem modernitzat de cop com a la resta del món. O potser és que la pandèmia, els tancaments de negocis, el confinament, les restriccions, ens han afectat d’aquesta manera? En tot cas la veritat és que cada cop resulta més complicat vendre la nostra seguretat. És cert que no estem ni de bon tros al nivell d’altres països però hauríem de mirar de posar fre a tots aquests actes. Per sort encara podem tenir tota la confiança del món en els nostres serveis de seguretat, a pesar d’aquests problemes. No ens podem queixar de la nostra policia i aquí no tenim de moment la policia patriòtica com la d’un país veí. Tot i així, hauríem d’estar molt atents a poder seguir venent d’alguna manera la nostra seguretat, ja que poca cosa més ens queda per vendre.