L’any 1978, la parròquia d’Andorra, constituïda pels quarts d’Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany, s’extingeix i es formen les parròquies d’Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany. Es realitzen les particions globals pactades adequadament i l’any 1995 es fan, de forma pautada, uns retocs en zones urbanes, a l’entorn de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell i a la carretera de l’Obac. La vall del Madriu-Perafita–Claror, joia de la natura, i amb un component d’història, de treball i de sacrifici humà, rep un reconeixement i una qualificació per part de la Unesco, que li dona una envejable visibilitat mundial. Aquest reconeixement ens obliga a preparar un dossier de responsabilitat, que atorgarà a la vall criteris de sostenibilitat i de conservació. Els comuns d’Andorra la Vella, d’Encamp, de Sant Julià de Lòria i d’Escaldes-Engordany, titulars del territori, conjuntament amb el ministeri de Cultura del Govern d’Andorra, hauran de ser els garants d’aquesta gestió cultural. No obstant això, aquesta gestió conjunta i solidària no pot excedir-se en atribucions, quant a posar en dubte i alterar la partició del territori administratiu de l’any 1978, on Escaldes-Engordany assolia clarament en titularitat i administració única el 72% del domini, la part del Madriu. Cal explicar-li al representant de l’ens d’Andorra la Vella que dos exsecretaris generals de les corporacions li ho contaran, ja que van ser signataris de l’acord divisionari de la parròquia d’Andorra, i a aquests els trobarà cada dia a menys de cinc metres del seu despatx comunal.