La nova comissió de l’Habitatge a Andorra proposa que els arrendaments més barats puguin pujar més enllà de l’increment de l’IPC. D’entrada, no em sembla malament, doncs els arrendadors també pateixen igual que tothom els augments de l’IPC, però, anar mes enllà, per què? Fins i tot Govern no ho veu correcte. Tot: rebuts, salaris, arrendaments... ha de pujar cada any l’IPC, aquesta és la meva opinió. Però no més enllà. Ara bé, què vol dir arrendaments més barats? Els més antics? Els més petits? Els que no tenen les condicions adequades? Què vol dir lloguers baixos? Que no poden superar el 30% dels ingressos de la unitat de convivència? Què té això a veure amb les mides del pis? I sobretot, per què no baixen fins al 30% dels ingressos abans esmentats els lloguers elevats? L’increment de l’IPC ha estat per a aquest any d’un 3,3%. Si tenim en compte que ara mateix ja s’ha disparat fins al 6,5%, es pot fer molt dificultós viure properament a Andorra. I pel que sembla la idea de buscar un pis a la Seu d’Urgell ja no dona gaires avantatges. El principal problema, però, no és aquest, a banda que actualment trobar un pis de lloguer resulta bastant complicat. I ja no dic res de comprar un pis. Tot i així semblaria que actualment a Andorra tenim uns 6.000 pisos buits, però que no es troben en lloguer sinó a la venda. No valdria més llogar-los a preus raonables que deixar-los sense vendre? El principal problema rau en els salaris tan baixos que tenim a Andorra. És clar que ara la patronal em dirà que tampoc poden pagar gaire més... En fi, que tot plegat és un peix que es mossega la cua.