Fa dies, alguns mitjans van criticar el diputat de la CUP Dani Cornellà per presentar-se a una reunió de la mesa del Parlament català amb espardenyes de vetes, calçat típic de la pagesia des de fa segles. Els mitjans en qüestió criticaven una “manca de decoro” que va causar desconcert entre alguns parlamentaris... El fet puntual s’inscriu en un debat més ampli que també va tenir ressò a Andorra, quan des de Ciutadans Compromesos es va proposar allò de l’actitud exemplar dels consellers, que en actes institucionals havien d’anar amb vestit, jaqueta i corbata. Jo, que soc persona calorosa de mena, sempre soc dels primers a treure a relluir la roba d’estiu, amb els pantalons curts com a caps de cartell. I cada any em pregunto quins són els límits d’aquesta indumentària. Puc anar a reunir-me amb un ministre amb pantalons curts sense que sembli una manca de respecte? O bé he d’anar a un acte, com ara a una presentació, amb pantalons llargs per més calor que faci? L’edat i l’interlocutor condicionen la vestimenta o en ple segle XXI amb l’alliberament dels condicionants socials s’han ensorrat ja aquests murs? El meu amic Marc, que és d’una altra generació (una mica més d’antes que jo) diu que ell, per a l’àmbit urbà, sempre pantaló llarg, faci el temps que faci. Jo, tanmateix, no ho comparteixo, i soc dels que pensen que la roba s’ha d’adaptar al temps que fa, i de la mateixa manera que veure algú sense anorac a l’hivern em fa venir fred, topar amb algú encorbatat fins a la nou a l’estiu em fa sufocar de calor. I vostès, què en pensen? Reprovarien un conseller per anar amb pantalons curts a ple estiu mentre una homòloga pot anar amb faldilla per damunt del genoll?