Andorra és un estat lliure, sobirà i independent. És cert que els condicionants orogràfics, geopolítics i demogràfics de l’estat andorrà fan que aquesta sobirania i independència siguin fràgils, sobretot en la pràctica més que en la teoria. Vaja, que en la teoria el Principat és un estat reconegut com a tal, però a la pràctica, tallant un parell de carreteres aquesta independència i llibertat es veuen escanyades i coaccionades. Això no és nou d’avui, històricament les valls del Valira ja han hagut de fer front a aquest repte, que torna de nou amb una tempesta originada per l’anomenat procés català i l’interès de la policia patriòtica espanyola de trobar aquí els draps bruts dels rivals polítics catalans, tot arribant a l’extrem de condicionar la vida (per dir-ho suaument) de ciutadans andorrans amb el fi d’obtenir informacions restringides. Una operació Andorra en tota regla que suposa una vulneració de la sobirania andorrana per la ingerència d’un estat veí amb molts més recursos i, com aquell qui diu, amb carta blanca per fer i desfer. Que Batllia hagi decidit investigar l’expresident Mariano Rajoy i els ministres Montoro i Fernández Díaz, a més d’altres antics alts càrrecs espanyols, és una bona notícia per conèixer què va passar aleshores, malgrat que també és una arma de doble tall: si Espanya va pressionar Andorra, ho pot tornar a fer de nou, governi qui governi, perquè els que coneixem bé els veïns del sud sabem que siguin del color polític que siguin, es tapen els uns als altres. I sabem també que Espanya (i les seves clavegueres) no canviaran mai... Esperem, doncs, que el preu de la veritat, que és justa i necessària, no sigui massa car.