Sigues valent... deixa el cotxe a casa

Carrers i carreteres envaïts per cotxes, soroll i fum, que pateixen nens i pares cap a les escoles, els que van a treballar o els que passegen, tots en reben les conseqüències. Inhalen fums nocius per a la seva salut i estan sotmesos a sorolls que els afecten de la mateixa forma. I els que estan tancats als seus vehicles, pateixen i provoquen cues i més cues. I es queixen mentre el seu cortisol en sang augmenta per moments veient que faran tard allà on vagin. Més enllà del model urbanístic lamentable i sense cap mena de previsió, en una espècia de ciutat difusa que creix cap als vessants, és difícil buscar alternatives. Però molts poden actuar més enllà de les trampes heurístiques que vulguem trobar.

Algú ens hauria de sacsejar ben fort per les espatlles, perquè aquest problema sí que va amb nosaltres. El transport representa una quarta part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Si volem mitigar els efectes del canvi climàtic, que cada cop ensenya més les dents, hem d’actuar amb responsabilitat i deixar el cotxe a casa sempre que sigui possible. De fet i en terminologia anglesa, moure’ns sense cotxe seria un win win en tota regla. La nostra salut i la de la natura també hi guanyaria.

Siguem valents, busquem alternatives. Un servidor porta caminats 1.296 quilòmetres aquest darrer any, tot circulant pel camí ral entre la Massana i Escaldes, tot observant natura, recollint brossa dia rere dia (en diuen plogging i s’està posant de moda!) i escoltant podcasts de tota mena. A vegades camino, a vegades agafo el bus, la línia 6 concretament, on sigui dit de pas, he conegut força gent molt maca entre passatgers i xofers. I si preferiu fer anar les cames, caminant vora del Valira del Nord, estareu fresquets, veureu merles d’aigua i ocells a patacs i si sou creients, us podreu encomanar a Sant Antoni per a un futur millor. Més enllà d’intentar posar humor, és un fet que la majoria de vehicles es mouen amb un únic ocupant. Sis-centes persones a raó d’una per vehicle poden col·lapsar tres quilòmetres de carretera. I és un fet totalment evitable a anys llum de la cèlebre sostenibilitat. Em costa fer bandera del meu punt de vista, però així no anem bé. Com a anècdota us explicaré que m’han demanat vàries vegades al bus, si no condueixo o si no tinc cotxe. Revelador, oi? Doncs sí que en tinc, però només en faig ús quan realment no tinc alternativa. Així que, sigues valent i si pots, deixa el cotxe a casa, fins i tot la teva butxaca t’ho agrairà.