Ja tenim les notes. És el moment de fer balanç i fixar-nos bons propòsits per al pròxim curs: no ho deixaré tot per al final, m’organitzaré bé, trobaré temps per aprendre alguna cosa nova, faré exercici, menjaré millor... suposo que tothom té els seus bons propòsits recurrents. De fet, poc varien dels que ens fem a principis d’any, tot i que –no sé per què– el tema de deixar de fumar és més del gener i les classes d’anglès les deixem sempre per al setembre. Deu ser cosa de l’estacionalització dels propòsits. Hi ha qui marxarà de vacances amb assignatures pendents, i d’altres, no ho faran fins a haver planificat els reptes d’una tardor que intuïm intensa: transport escolar, llibres i material escolar, extraescolars i volants de la CASS, per si de cas. Tot a punt per quan tornem de les vacances quan ni tan sols les hem començat. A hores d’ara, el cap, però, ja demana una treva. Poder deixar de banda les sabates tancades, les bruses de vestir i els horaris pautats. Ensenyar els dits dels peus, agafar un llibre ben gruixut que convidi a la migdiada o a la tertúlia i omplir les reserves de vitamina D pel que ens queda de l’any. Silenci. Mentrestant, els partits es remouen inquiets. Les vacances d’aquest any estaran tenyides de prospeccions electorals. Que l’estiu ja és aquí, setembre a la cantonada i en un no-res menjarem raïm. Alguns miraran de destriar si tornen a postular-se o si val més girar cua, ara que encara hi són a temps. Les peces a l’escenari comencen a bellugar-se. La dissidència liberal es nega a tornar a la caverna i ha acabat trencant files. Dames et Monsieurs, le ballet, va commencer.