Es muy difícil entender que un tribunal con mayoría abrumadora de hombres anule un derecho tan capital para la autonomía y libertad de las mujeres. Val a dir que jo també em vaig fregar els ulls abans de rellegir la frase. Començaré pel principi. Divendres es va fer públic que el Tribunal Suprem dels Estats Units derogava el dret constitucional a l’avortament. Una notícia que feia dies que s’estava coent als mitjans, on fins i tot s’havia filtrat un esborrany de la resolució. L’autora de la frase és Carmen Calvo, llicenciada en Dret Públic i doctora en Dret Constitucional, que ha estat vicepresidenta del Govern d’Espanya i ministra de diverses carteres pel PSOE. Més enllà de les desastroses conseqüències de la notícia per se; la deriva feixista del govern dels EUA i l’esbiaixada composició majoritàriament (ultra)conservadora de l’esmentat tribunal són factors que feien albirar cap on es podia decantar la balança. Ep, que ella és la primera que esperava, com reconeix, que la cosa anés com ha anat. Però el que se li fa difícil d’entendre a la diputada i presidenta la Comissió d’Igualtat del Congrés, és que un tribunal format per una aclaparadora majoria d’homes (sis sobre nou) adoptés aital decisió. Una dona amb la seva experiència, que ha ocupat càrrecs de primera línia en la política i el govern d’Espanya, es podria haver estalviat aquest escarafall de paraules buides. Oh sorpresa! On s’ha vist que els homes hagin decidit mai el que poden o no poden fer les dones? Ni que fos la primera vegada... Allí i aquí, les dones han de ser les responsables de decidir sobre el seu cos com, quan, on i sempre que els hi surti dels ovaris!