Amb la inflació disparada, els sous congelats, els lloguers pels núvols i el carburant i l’electricitat en màxims històrics, poder tirar endavant econòmicament s’està tornant poc més que impossible per a moltes famílies. Les bones perspectives que donen tots els indicadors de recuperació de l’economia haurien de servir per a una reactivació econòmica que es traslladés al benestar global però no és així. Els sous, que a Andorra tradicionalment eren bons i estaven en línia amb el nivell de vida, estan des de fa tems congelats. Els lloguers disparats com mai per sobre dels 800 o 1.000 euros que fan impossible als joves emancipar-se, i els treballadors que volen venir a Andorra es veuen obligats, si el troben, a compartir un pis. La mà d’obra comença a escassejar i la majoria d’empreses tenen dificultats per trobar personal, al qual no poden oferir salaris més alts després d’uns anys de fortes pèrdues. Per altra banda, deixar els seu país per venir a Andorra a dedicar quasi tot el sou a l’habitatge no surt a compte i refusen venir. Sincerament, no sé quina és la solució, i em consta que és una de les prioritats de tots els partits polítics i administracions treballar per buscar una sortida. Andorra havia estat una terra d’oportunitats per a tots. Si volem ser competitius, atraure inversions milionàries, ser punters en temes com la tecnologia, els negocis i serveis, hem de poder assegurar una base sòlida als habitants del nostre país, que són la clau de progrés andorrà.