Com els grans protagonistes de les pel·lícules de Hollywood, Boris Johnson acaba el seu mandat com el va començar: envoltat de polèmica, crítiques i escàndols. Tres anys després de ser escollit per una àmplia majoria dels britànics, més de la meitat dels ciutadans del seu país, segons les darreres enquestes, no el volen al 10 de Downing Street més. Aquesta setmana, davant la residència oficial, es mostrava convençut de la seva política encapçalada pel Brexit i acusava el seu partit de pressions per fer-lo fora injustament. Johnson pertany a un estereotip de polític que s’ha estès últimament per la falta de lideratges forts i enmig d’una crisi ideològica i un desprestigi polític generalitzat. Això permet a personatges excèntrics i populistes, com el premier britànic, fer-se amb altes quotes de poder i popularitat. Johnson ve del terreny de les lletres, va treballar a The Times, d’on va ser acomiadat. La seva carrera política l’ha fet al Partit Conservador, pel qual va ser elegit alcalde de Londres el 2008 i va repetir mandat el 2012. Amb titulars com Downfall o It’s over la premsa britànica el donava aquesta setmana per amortitzat. S’anunciava el final d’una de les eres amb més escàndols de la història britànica, amb la incertesa posada en la successió que ha de portar a la tria d’un nou líder conservador. Amb la renúncia de Boris Johnson, la reina Isabel II ha despatxat al seu palau de Buckingham amb catorze primers ministres. El proper o propera serà el quinzè.