Tenim noves dades de l’índex de preus al consum (IPC), situat al juny al 7,3% (al maig ja es trobava en rècords històrics del 6,6%). Segons diuen, a causa de l’increment dels productes d’alimentació i dels carburants. Jo hi afegiria altres “coses” més... De poc haurà servit l’increment dels salaris del 3,3%. No em val la comparativa que es fa amb l’increment a Espanya, que ha estat del 10,2%, on, de fet, Carrefour i Mercadona han augmentat els preus més del 10%. No entenc gaire tampoc que a França hagi estat del 5,8%. Què vol dir tot plegat? Vol dir que a França es fan millor les coses que a Andorra i a Andorra es fan millor que a Espanya? Vol dir que l’aplicació dels impostos és diferent a cada lloc? Vol dir que la manera de fer els càlculs és diferent a cada país? Vol dir que n’hi ha que saben comprar o produir millor que altres? La veritat és que no en tinc ni idea. El que sí que tinc molt clar és que tots plegats hem de viure cada cop amb menys diners o amb els mateixos diners però pagant-ho tot cada cop més car. I atenció, que l’IPC continuarà augmentant... Fins a quin percentatge? Mentrestant, a Andorra hem fet que les empreses tinguin l’obligació d’augmentar el salari el 3,3%. Ho han fet totes? El que és ben segur és que hauríem de trobar alguna solució a aquest empobriment generalitzat. Potser el que s’hauria de fer seria reduir alguns impostos, com per exemple l’IGI, que tots paguem i convertir-los en un altre tipus d’impostos, com per exemple sobre el patrimoni. Que pagui més qui més té i no que paguem tots pel que consumim. I ja no em val l’excusa que tot és per culpa de la guerra a Ucraïna.