L’ensenyament a Andorra gaudeix d’una salut fantàstica i tots els sistemes educatius conviuen perfectament, gràcies en part a la diversitat de l’oferta. Que els pares puguin inscriure lliurement els seus infants a l’escola que més els convingui, en un ventall obert de possibilitats, que qualitativament és excel·lent, no té preu. Tothom reconeix que aquest fet representa un actiu de país envejable arreu del món. Quan una cosa funciona i bé, no es toca, però ves per on... Houston, tenim un problema! El ministeri d’Afers Socials, capitanejat per la ministra Pallarès, ha agafat embranzida per les noves lleis “modernilles” new age, que no discutiré, pobre de mi!, referents en igualtat, quotes, violències de gènere, vigilants de la igualtat, etc. Alliberada també, i cal dir-ho, del jou de Liberals, envaeix les competències pròpies, quadriculades i exclusives del ministeri d’Educació, intentant impregnar les classes reglades a l’escola amb un segell més propi d’un adoctrinament en tota regla. Les xerrades i conferències que vol implantar i normalitzar Afers Socials als temples de l’ensenyament, donant marge de maniobra i també de confiança a grups com ara Diversand, i sorprenentment ara, Stop Violències, només es pot entendre com un intent de manipulació dels infants, aprofitant l’avinentesa que són com esponges en aquestes edats. Com he dit , si el govern en bloc, que entenc col·legiat, accepta aquestes formes i fórmules intervencionistes i excessives d’Afers Socials és urgent que, per resposta de causa-efecte, s’admeti paral·lelament el pin parental.