Fa calor, molta calor i més que en farà, si ens atenim a les previsions meteorològiques i als estudis dels experts en clima. Ningú -crec- no posarà en dubte que, efectivament, fa calor, molta calor! El que ja no tinc tant clar és quants graus de “sensació mediàtica” s’han d’afegir als termòmetres. Com sempre, els mitjans fan d’amplificadors exponencials de la notícia. Després de quatre titulars escrits, tres de TV, un grapat de missatges i si hi arribem a afegir dues converses d’ascensor, el que un servidor té no és calor, és el següent. Fa cinquanta anys, si no més, que estudis científics rigorosos i contrastats avisen sobre el tema. La resposta, si se’n pot dir així, han estat manta declaració, compromisos, acords i protocols internacionals que acumulen pols en algun arxiu -els més vells- o espai en un núvol perdut, els més actuals. Sense oblidar que els negacionistes continuen treballant activament perquè tot segueixi com fins ara; almenys fins que controlin els sectors clau, diguem-ne energies renovables, diguem-ne XYZK elevat a la 10a potència. En el fons, de què es tracta és de continuar omplint-se les butxaques al cost que faci falta. Des de la mort d’un escombriaire de Madrid subcontractat fins als milions de persones que (sobre)viuen al límit en zones ermes, abandonats pel destí, perquè no tenen “la sort” de tenir la pell blanca, sobren els exemples i els motius de preocupació. Parafrasejant un titular de premsa digital, “Benvingut a l’onada de calor més freda de la resta de la teva vida” (Público, 13-06-22). No sé a vostè, però tanta calor m’acabarà congelant l’ànima.