Sembla molt evident que la jubilació pujarà fins als 67 anys, amb l’excepció que aquells que hagin cotitzat 42 anys podran continuar fent-ho als 65 anys. Aquesta sembla ser la primera solució en la qual estan d’acord tots plegats per arreglar la manca de diners a la branca de jubilació. Tampoc seria de molt estranyar, ja que a altres països ja ho han fet així. El que em sobta molt és aquesta obligació de cotitzar un mínim de 42 anys, que fa que totes les persones amb estudis universitaris no es podran jubilar fins als 67. Facin els càlculs pertinents i ho comprovaran. El que em resulta molt evident és que amb aquesta mesura no n’hi haurà prou i l’augment de les cotitzacions serà sens dubte el següent consens. Però molt em temo que amb això tampoc n’hi haurà prou. Què ens queda? Evidentment, l’increment dels impostos, obtenint ingressos per altres vies i passar-los a la Seguretat Social. Però és clar, ara venen les comparacions: els funcionaris es poden jubilar als 60 anys. Fins i tot trobem el cas d’una funcionària que volia seguir treballant i l’obliguen a jubilar-se als 65 anys, perquè l’actual Llei diu que “si no existeix acord entre ambdues parts la jubilació és obligatòria a aquesta edat”. No anem gens bé. Hi ha molta gent que no pot treballar tants anys. També hi ha molta gent que ha de continuar treballant perquè la pensió no els arriba a final de mes. Però, almenys, de moment estan cobrant una pensió, que si retarden l’edat de jubilació no ho faran. Ja sé que aquest és un tema de molt difícil solució, però crec que ja ho he dit molts cops: hem de canviar el sistema d’impostos i que paguin més els que més tenen...