La virulència amb què es va expressar el cap de Govern durant la inauguració del pont tibetà a la Vall del Riu atacant persones i col·lectius que creuen que hi ha un altre model turístic que no es basi en la degradació de l’entorn ni en la creació d’artificis que afavoreixin la massificació, podria causar una certa perplexitat, si no fos perquè la mateixa definició de virulent ja implica malícia o intenció de fer mal, a la qual caldria sumar unes quantes dosis de demagògia i alteració de les paraules d’altri. Perquè s’ha de ser molt tergiversador per dir que hi ha persones i moviments que no volen turistes, o que només vol Andorra pels andorrans o que es gira l’esquena a qualsevol iniciativa turística... i ho sap perfectament. El que se li està dient al Govern i als gestors del turisme al país és que hi ha altres models a seguir que no necessàriament han de passar per fer parcs temàtics a totes les parròquies, ni instal·lar artefactes a totes les valls del país que l’únic valor afegit que aporten és la despersonalització de la zona i que amb el pas del temps deixen una petjada inesborrable. I això vol dir efectivament, agradi o no al cap de Govern, vendre’s el país perquè moltes de les iniciatives que s’estan duent a terme, o estan en projecte, no seran reconduïbles i, per tant, els espais malmesos seran irrecuperables. Treballar en una alternativa o amb complements turístics als que tenim és una tasca que requereix temps i una feina titànica per no caure sempre en el resultadisme de l’immediat, perquè aquest acaba sent gana per demà. Quan ja ho hàgim malmès tot, què ens quedarà?