Entre els adolescents l’assetjament o bullying és una pràctica massa comuna i poc perseguida. Es creen rols de grup poc sans que si no estan ben fonamentats empoderen uns quants i enfonsen els altres. Moltes vegades aquests anomenats populars del grup utilitzen la humiliació o ridiculització per sentir-se millor i continuar estant en el focus d’atenció, en el centre, fora del qual no saben estar. Tot plegat com en la societat adulta, res de nou, on sovint els que més mancances i complexos tenen acostumen a tapar-los atacant els altres i rebaixant-los per així veure’s una mica més bé. La diferència és que l’efecte en l’autoestima i el comportament que tenen aquests actes en adolescents, que busquen la seva personalitat i el seu lloc, no té res a veure de cap manera amb els adults, que tenen motles més armes per defensar-ser d’aquest tipus d’agressions o intents de submissió. La mediocritat és perfectament identificable i moltes vegades s’arrossega des de la infantesa. Homes i dones que han patit vexacions són a voltes els maltractadors del futur, segons els psicòlegs. Per això, aquest treball hauria de ser un dels més importants per tot el cercle i no tan sols un tema sobre el qual passem de puntetes per evitar problemes. Si els joves són el nostre mirall, ensenyem-los a empoderar-se des de la positivitat, inculcant-los l’autoestima per un mateix i no en detriment dels altres. Fem líders del futur honestos, bons, enfocats el creixement des de la inclusió i la suma d’esforços.