El nostre Govern està estudiant amb Catalunya com finançar la connexió ferroviària que hauria d’enllaçar el Principat amb Barcelona tot passant per Alp. Tot plegat serien uns 500, 600 o 700 milions de euros (segons les diferents fonts informatives). No diré pas que em sembli una mala idea, encara que no m’acabo de creure que el trajecte es pugui fer en dues hores i mitja, tal com ens anuncien. Encara que es trigués més temps, la connexió en tren seria una bona obra. Tampoc tinc ni idea a quant pot ascendir el seu cost, encara que penso que fins i tot podria ser més elevat, ja que no veig gaire clar per on entraria el tren a Andorra i els túnels solen sortir molt cars. Tampoc tinc gens clar que es puguin assumir costos d’aquesta mena per moltes palanques de finançament que ens pugui donar el Banc Central Europeu. El que no trobo gens correcte és que mentrestant el nostre Govern descarta totalment la millora a Sant Julià de Lòria en aquesta legislatura amb l’acabament de la desviació laurediana, tot anunciant que els problemes que tenim actualment no són una anomalia prioritària de resoldre i que amb l’actual nyap dels dos carrils provisionals de pujada ja en tenim prou. Aquesta desviació costava uns quaranta milions. El tren és una possibilitat a molts anys vista, en canvi la desviació a Sant Julià és una necessitat actual i no és cert que la prova pilot funcioni correctament. Resulta que ara mateix és més prioritària la desviació de la Massana, que tampoc vull dir que no sigui necessària. Penso que ara mateix ens hem de deixar estar de pensar a fer trens i millorar l’entrada al país, sense oblidar tampoc la sortida.