La proposta de Canillo, que dimecres va cloure les seves activitats, ha demostrat l’encert de programar activitats culturals temporals en les quals es combinen artistes de casa amb grups de fora. Diria que a Canillo estan contents de la resposta de la gent i, sobretot, del visitant (no oblidem que aquests dies Andorra està plena de turistes que busquen alternatives o complements a les compres i a la natura). Dos elements destacables més enllà del principal objectiu de la proposta que era difondre, promoure i impulsar les arts escèniques al país, segons els mateixos organitzadors han dit. El primer, la varietat de propostes, el caràcter multidisciplinari –des de la música fins al circ, passant per la poesia i el teatre barrejats amb espectaculars posades en escena–, cosa que significa que estàs pensant en un públic ampli que, al mateix temps, potser acabarà compartint un altre esdeveniment senzillament perquè s’hi troba bé. El segon, fa poble. Pensem molt en el visitant, i sovint ho fem poc en la gent de casa. El turista se sent més ben acollit i valora molt més la seva estada al país si allà on ha anat ha notat la vida de poble, la riquesa humana que això representa. Crec que el Canillo Scenic Arts l’hem de valorar positivament com a primera experiència i les autoritats comunals han de veure l’esforç econòmic que ha suposat com una inversió àmpliament rendible. L’any que ve, més i millor. I si hi ha coses a millorar, que segur que sí perquè tot sempre és millorable, una d’elles és el nom: la riquesa de l’oferta d’Andorra també passa per la seva llengua i si la pronúncia en anglès i català és la mateixa: quin problema hi ha a escriure Escènic?