Ja s’ha dit moltes vegades, però no per això ho ha entès tothom: viure del turisme no vol dir subjugar-s’hi. Que un dels motors econòmics d’Andorra sigui la presència de forans que ens venen a visitar (i a fer gasto) no vol dir que la nostra vida s’hagi d’adaptar per fer feliços a aquells que ens visiten. Per tant, no cal que fent cua en una botiga deixem passar els turistes perquè paguin abans; ni cedir-los la taula al restaurant perquè puguin menjar a l’hora; tampoc recollir els excrements dels seus animals de companyia (això ho han de fer ells), i, per més que Mobilitat ens ho demani, no cal que deixem lliures les carreteres perquè només hi circulin els visitants. Personalment, n’estic una mica fins a la pebrotera que quan tenim un pic d’arribada de turistes surtin des de Mobilitat a dir-nos que no agafem el cotxe, que agafem el bus, anem a peu o (i això m’imagino que serà el següent pas) que si ens plau ens quedem a casa, que tenim overbooking i que si no hi cap tothom tu, treballador, és el que t’has de fer fotre. Val a dir que, venint de qui ve, la recomanació d’agafar el bus deixa molt a desitjar i demostra fins a quin punt això sembla de vegades el país-camarot dels germans Marx. Friso perquè algun dia em facin director d’algun departament contra els riscos laborals, perquè ja tinc el lema a punt: no vagis a treballar, així segur que no tindràs cap accident laboral. Algú ha pensat de recomanar als turistes que siguin ells, els que agafin el bus? No, això seria una ofensa imperdonable, és clar. Com a mínim espero que els responsables de Mobilitat tinguin la decència de fer teletreball durant tot l’any, perquè si no ja seria el súmmum!