En l’etern debat de la mobilitat a Andorra s’ha recuperat la idea de fer carrils segregats per a bicicletes (i altres sistemes de mobilitat personal). Penso que, si es fa bé, aquesta podria ser una fórmula per a resoldre una part de la problemàtica de trànsit que tenim a Andorra, perquè dona una resposta a aquelles persones que ara mateix no troben en el bus una alternativa efectiva per ruta, horaris o distància respecte a les parades. Crec que els patinets elèctrics o altres mitjans similars són una bona opció tant per a la vall central com per les parròquies relativament properes a la capital com Encamp, Sant Julià o la Massana. És cert que la climatologia ens ho posa difícil en alguns moments, però també és cert que d’un patinet o bicicleta a una moto, en aquest aspecte, hi ha ben poca diferència, i cada vegada hi ha més gent que opta per la moto com a alternativa al cotxe per evitar embussos i tenir opcions més fàcils d’aparcament. D’acord que en els darrers temps l’augment de la pràctica del cicloturisme a Andorra ha portat als responsables de gestionar les principals vies del país a crear carrils per a bicicletes en llargs trams de les carreteres generals, però penso que aquests no donen la resposta que podrien donar els carrils segregats. I és que s’ha de ser molt valent per atrevir-se a circular amb patinet o bicicleta veient el volum de trànsit i la inconsciència o mala fe d’alguns conductors. Amb tot, és evident que abans d’optar per un projecte així caldria estudiar costos, viabilitat i interès de la població per una opció d’aquestes característiques. Jo segurament en seria usuari i segurament alguns lectors també. Veurem en què queda tot plegat.