Podríem arribar a considerar un miracle que al llarg de més de cent anys s’hagi conservat fins als nostres dies el cap de la darrera Ossa que es va matar a Ordino i que hagi servit per fer la representació que diferents generacions d’ordinencs han portat al carrer cada mes de desembre. Estem parlant de l’Andorra agrícola i ramadera, aquella que es regia pels cicles anuals de la natura, pels usos i costums i que omplia els moments d’oci i de poca activitat al camp o a la cort de festes que han arribat fins avui en forma de llegat patrimonial, d’essència identitària. Les festes de l’ossa que es feien a molts pobles del país en són un exemple clar.
Més de cent anys després, el cap autèntic de l’Ossa d’Ordino necessita reposar, agafar un altre rol que no sigui el de sortir a la plaça i als carrers cada any, passar a formar part de la festa des d’un altre vessant menys actiu i més patrimonial i museístic: el lloc que li pertoca perquè tothom pugui admirar-lo, conèixer-ne la història i amb ella part de la història d’Ordino i la seva gent, gràcies als qui durant anys i panys han tingut cura que no s’extraviés.
Aquests dies l’Arnau Codina –artesà especialista en l'ofici de la creació i conservació d'imatgeria festiva i bestiari popular– està elaborant el motlle per fer una rèplica el màxim d’exacta possible perquè, sense perdre l’essència de la nostra Ossa, acabi sent més funcional, més manejable per a la representació acompanyat de la resta de personatges: els dallaires, la minyona, l’amo, el senyoret i la senyoreta. Al desembre saltarà i correrà pels carrers d’Ordino.