Els fonamentalistes tenen l’habilitat de diagnosticar els problemes a què s’enfronten les seves societats i la capacitat per aprofitar la polarització per explotar les debilitats que es produeixen durant períodes de canvi en les estructures socials. Si a això hi sumem un grup d’individus ansiosos a la recerca de seguretat i de respostes acceptables als problemes que sorgeixen en el procés de canvi, ens trobem amb els fonamentalismes. Un concepte que té l’origen en l’àmbit religiós però que, al capdavall, avui el trobem en les idees, les organitzacions i els programes que busquen encaixar en les necessitats dels individus i miren així d’apaivagar les seves inquietuds, donant-los regles i pautes de comportament que els alliberin d’aquesta inquietud. Aquesta reflexió, feta pels professors Alejandro V. Lorca Corrons i Martin Jerch, ens porta a entendre per què –en moments de canvi com l’actual– hi ha qui aconsegueix erigir-se amb la bandera de la veritat per sobre de qualsevol lògica. Només així podem entendre per què hi ha qui, malgrat l’evidència científica i el sentit comú, s’entesta a veure conspiracions internacionals en contra de l’ordre establert, buscant i promovent enemics reals o imaginaris per mantenir una falsa sensació de control. Al final, tothom ens permetem el luxe d’opinar sense més convenciment que el de la pròpia –i limitada– formació i experiència, posant-nos en evidència, i demostrant des de la petita cova en què vivim que allò de l’Homo Sàpiens continua sent una fal·làcia supèrbia del que hauríem pogut arribar a ser, però que encara no som.