Puc estar d’acord que Andorra es troba en un moment clau, en una cruïlla de la seva història, del seu esdevenidor. A Prada de Conflent, a la Jornada andorrana de la Universitat Catalana d’Estiu, fa una setmana, es debatia sobre la centralitat d’Andorra en les relacions de cooperació transfrontereres, tema complex, amb els dos grans estats adjacents i també amb les seves comarques i territoris respectius. Aquestes jornades se superposen, i es venen a afegir amb les llargues i controvertides converses i negociacions, potser també imposicions, d’encaix i d’associació amb la Unió Europea. Recordar que Andorra està enclavada al bell mig d’uns Pirineus, moltes vegades inhòspits i tenallats entre una França jacobina i una Catalunya de les decisions incertes, dins d’una Espanya quasi federal, és una obvietat. És per això que insistim a idear tossudament nous sistemes de comunicacions exteriors, amb les diferents maneres de desplaçaments que ens proposen els tècnics i els estudiosos. Entenc que l’estatus de plaça de centralitat reivindicada necessita alhora d’uns accessos potents per salvar l’orografia, l’austera meteorologia, i sobretot per preservar la nostra autonomia i independència, abans de cedir-la als funcionaris de la Unió Europea, segons vagi la dinàmica de les converses i de les concessions a Brussel·les. La decisió que els andorrans haurem d’adoptar en un hipotètic referèndum, entre elegir l’associació a una UE poc fiable i en descomposició, o be una Andorra desconnectada, és molt dura. Necessitem molta informació, millor tota, tot i que sigui crua i veraç!