La història està farcida de mites, personatges que han esdevingut eterns, que formen l’star sistem. Protagonitzen moltes històries que van ser veritat en part i en l’altra han estat adornades a conveniència dels que han tingut el poder de poder-les explicar.
Llegendes sobre carismàtics presidents de govern, cantants amb veus prodigioses, actrius bellíssimes, escriptors o esportistes d’elit amb superpoders, formen part d’aquest ecosistema galàctic que serveix tant per ser imitats com a exemple a seguir o referent de les noves generacions. Verdaders astres, referents històrics, a qui s’atribueixen anècdotes i peripècies que han passat a la història gràcies a la literatura, la premsa o el cinema. Parts de veritat, parts de ficció, per enaltir figures o desmerèixer-ne altres.
Abans no hi havia ni xarxes, ni internet, ni noves tecnologies, però el fenomen existia igual tot i que potser el nucli era més reduït. Els nens volien ser Maradona al futbol, Bon Jovi o Madona a l’escenari o Marilyn Monroe a la gran pantalla de cel·luloide. L’efecte admiració sempre ha funcionat i segueix fent-ho de tal forma que s’ha arraconat la publicitat per invertir en personatges que recomanen els productes als seus seguidors, segurs que el poder d’atracció és tan gran que surten més que rendibles. I així l’efecte experiència recomanada funciona molt més en màrqueting que qualsevol campanya milionària.