Els boomers, els millennials, els Z o els X són generacions que cohabiten en diversos àmbits. Les diferències, però, sobretot en l’àmbit laboral, en trets generals, són objecte de nombrosos debats i estudis sociològics. Cadascuna d’elles està marcada per un context històric, que la condiciona, i compten amb uns denominadors en comú que els identifiquen i uneixen. En l’àmbit laboral aquest xoc de generacions es fa més que visible, amb objectius i formes tan diverses de fer i entendre la vida que provoquen visions tan diferents com complementàries. Dels boomers analògics als alpha 100% digitals. Els millennials o Y són la generació més estudiada i criticada, (1981-1996), la primera que es pot considerar global, amb l’inici de la digitalització i la crisi econòmica com a context. Són els ninis estereotipats com a poc actius, més perduts en el terreny laboral, individualistes, però alhora més ecologistes, sostenibles. Els Z, nascuts a partir del 1994, tecnològics, creatius i adaptables, però alhora més impacients a l’hora d’aconseguir objectius, amb dèficits culturals i molt egocèntrics. Destaca el seu caràcter més nòmada en el món laboral i el fort compromís en defensa de les llibertats per sobre de convencionalismes. Aquestes últimes són les generacions autoanomenades deprimides, afectades per la precarietat laboral, la soledat, l’aïllament que sovint provoquen les noves tecnologies i la influència de noves professions.