Si ja estem patint una mena de crisi econòmica aquest any 2022 que acabarem com podrem, el que s’intueix per al proper any 2023 pot ser una veritable crisi com mai hem tingut. D’una banda, ja disposem d’una inflació exagerada, amb un IPC gairebé al 7%, que pot acabar l’any vinent al 10%. Tot i que els economistes no preveuen una crisi exagerada, a mi em fa tota la pinta que sí. En el que sí que estic d’acord amb ells és que no serà, per regla general, a curt termini. D’altra banda, ja ens estan anunciant des de Govern que els lloguers aniran d’acord amb aquest IPC, i encara que ens diguin també que els salaris aniran en consonància amb aquest IPC, personalment no crec que sigui així. Segurament hi haurà l’obligació d’apujar els salaris que estiguin per sota del salari mitjà, però a veure quina empresa ho farà. Però tots aquells que estiguin pel damunt no tindran aquest augment. D’altra banda, la moratòria en la construcció i l’obligació d’obtenir una llicència per a poder construir afectarà tots els sectors econòmics, per molt que ara mateix tinguem una allau de demandes als comuns. Si a tots aquests problemes afegim que moltes empreses han de retornar els crèdits tous atorgats com a conseqüència de la pandèmia, fa preveure un futur molt incert. Per cert, aquests crèdits tous que ara han passat a convertir-se en un préstec a anar retornant mensualment i que Govern va anunciar que es podrien allargar fins a 7 anys, en passar completament a mans de la banca, el tema dels 7 anys s’ha convertit en una il·lusió. Els terminis per retornar aquests crèdits solen ser molt més curts.