res dies de viatge amb la família. No semblen gran cosa, però a mesura que s’allunyen en el calendari, més grans es fan. Més importants són les vivències -bones i menys bones-. No hem fet res especial, ans al contrari, vàrem resseguir, sense presses, els tòpics que la destinació dictava. Era una escapada familiar com tantes que es fan arreu. Simultàniament, continuàvem connectats al món rebent inputs negatius de tota mena de successos. Informació (o desinformació) que, per la quantitat, la majoria de vegades no gestionem. De fet, tots, conscientment o inconscientment, la deixem passar. Acaba sent una qüestió d’higiene mental o, dit d’una altra manera, de supervivència. Citar-ne exemples serveix per a ben poc, no s’aturaran ni desapareixeran. El nostre temps és limitat i hem de seleccionar en què i amb qui l’esmercem. Per això, moments aparentment irrellevants com una escapada familiar els hem de valorar en la seva justa mesura. Són els que ens alimenten com a éssers humans. Intangibles més valuosos que qualsevol possessió (material) que puguem desitjar o tenir. Passa que no ens adonem del que realment és important fins que, malauradament, ja no en podem gaudir. Hi ha mil i un motius per no tenir més moments vivencials, podem buscar i trobar les excuses que facin falta -feina i falta de temps, les més abusades-, però paga la pena propiciar-les perquè són essencials i no hi ha diners ni béns materials que els compensin. Tan senzill com això. No invento res, no descobreixo res. Però de tant en tant crec que cal deixar-ho negre sobre blanc. O com diria aquell, algú ho havia de dir.