Ahores d’ara a Madrid necessiten oxigen en vena per superar els farts de riure que els provoca el sainet protagonitzat pel (des)govern de la Generalitat de Catalunya. Els dos partits que el formem -teòricament independentistes- estan a matadegolla per demostrar-se recíprocament que tenen la voluntat absolutament voluntariosa d'assolir la independència del Principat de Catalunya. Ahir era 1 d’octubre i arreu de Catalunya es van dur a terme manta actes per celebrar el 5è aniversari! Només han passat cinc anys des que es va fer el referèndum per la independència, amb la benedicció dels cossos i forces de seguretat de l’estat espanyol i rematada per l’aparell de l’estat per l’article 155. Tot i més per anihilar qualsevol anhel de sobirania. En cinc anys, si alguna voluntat ha quedat clara des del govern més autonòmic que mai, ha estat enterrar el fet, el concepte i la fita... tan profundament com sigui possible. Que els partits i les institucions que -almenys de portes enfora- abraçaven la causa celebrin un aniversari amb pompa i circumstància d’un fet amb cinc anyets d’antiguitat dona una idea de per on va la història. Vinga aniversari, vinga patums amunt, vinga dimissions avall i som-hi amb les consultes a la militància. Tot el que faci falta per continuar escalfant la cadira i gaudir del sou que el Govern central els garanteix. Per molt que un vulgui negar-la, la realitat és tossuda. Per molt que ho repetim i no ens ho vulguem acabar de creure per allò que l’esperança..., l’objectiu dels protagonistes d’aquesta peça d’humor dolent és la (su)pervivència. I si s’ha de fer de bufó de la cort, el que faci falta i més.