El legislador sempre camina tres passes darrere dels hàbits i costums de la societat, això és un fet constatable. No obstant això, una de les seves comeses seria l’adaptació constant a l’evolució vertiginosa d’aquesta societat tan canviant, que avança i muta frenètica. La instauració de noves normes esdevé la conseqüència de les observacions i sortosament també del debat, tenint la màxima cura que els textos normatius s’adaptin fil per randa a la legislació vigent, i tanmateix a la Constitució: és l’essència d’un Estat de Dret. A vegades apareix una contrarietat que corre el risc d’enquistar-se, enfront als diferents punts de vista i opinions divergents, tots ells respectables. L’exemple de més de rabiosa actualitat, el pols a l’Estat de la nena del vel, ha suscitat automàticament que a les escoles es decreti una norma de dress code que entenc convenient, i implementada apropiadament quan es feia més necessària. Si anem a temps pretèrits, el sentit comú ja s’hauria ocupat d’aquesta matèria. Malauradament ara, el sentit comú ha esdevingut el menys comú de tots els sentits, i ens hem acostumat, també malauradament, a posar-ho tot negre sobre blanc, en una societat on la llibertat, a vegades mal entesa, subjuga altres conceptes que també cal respectar. L’escola és el temple de l’estudi, en què els alumnes han d’anar-hi ja educats des de casa. Aquest recinte docent ha de ser neutre i exclusivament dedicat a la formació escolar, i el culte de la personalitat de l’alumne no està en disputa amb els models de comportament, de convivència i de dress code del centre.