BWV 988

Segons la llegenda, Johann Gottlieb Goldberg era el clavecinista de cambra de l’ambaixador de Rússia a la cort de Saxònia, el comte Hermann Karl von Keyserling. El 1741 el senyor ambaixador va anar de visita a Leipzig, on va anar a veure el famós kantor de Sant Tomàs, ni més ni menys que Johann Sebastian Bach. Von Keyserling era un home malaltís, i va demanar a Bach unes peces perquè el jove Goldberg –catorze anys, tenia la criatura– les toqués des de l’avantcambra durant les nits d’insomni del comte. A Bach no se li va acudir res més que presentar-li trenta variacions sobre el baix d’una ària, que és una delicadíssima sarabanda en ritme ternari, extreta del segon quadern d’Anna Magdalena Bach. Content, Von Keyserling li va donar com a recompensa cent lluïsos d’or –vint mil lliures–, una petita fortuna en aquell temps, i és de les poques peces que Bach va publicar en vida. Cap dels protagonistes d’aquesta bonica història de nits en vetlla, canons, fugues i variacions, podria imaginar que, dos-cents vuitanta-un anys més tard, Lang Lang, un pianista xinès que viu als Estats Units les tocaria al Centre de Congressos d’Andorra. Això serà demà, dins de la Temporada de Música. I sí, tenim les versions de Glenn Gould al piano (quina és millor, la del 1955 o la del 1981?), i al clave les ha tocat gent tan diversa com Keith Jarrett o Pierre Hantaï, amb versions estratosfèriques, com la d’Ignacio Prego. La de Lang Lang –considerat el millor pianista d’avui– serà memorable, sens dubte: una nova pell per a la vella cerimònia.