Sens dubte si un tema destaca per sobre de qualsevol altre aquesta setmana és l’energètic. És evident que tenim un problema important i estem davant una forta crisi, però no és menys cert que era previsible. La nostra dependència en aquest terreny és molt forta i, encara que hem estat hàbils negociant preus a anys vista tancats de part de l’electricitat que tenim, un 44%, hi ha encara un altre bon percentatge, un 35%, sotmès a preus de mercat caríssims que fluctuen, com ho fa el mercat, a l’alça. A Andorra produïm només un 20% de l’electricitat que consumim, un fet que és insuficient per tenir independència. Un fet que és de difícil solucionar en un període breu de temps fruit de la urgència. Fa unes setmanes FEDA demanava, via recomanació, que la ciutadania fes una baixada del consum del 15% per evitar encariments i possibles talls energètics, però com a simple proposta, a priori, tenia poc recorregut. En aquests casos fa falta més pressió perquè a ningú se li escapava que el consum seguiria igual o seria més, de fet l’hem augmentat respecte a l’any anterior. Tot i ser una societat que no estem acostumats a les limitacions per decret, la situació és tan complexa que evidentment requereix mesures més enllà de les que apliquen Govern, comuns i ara el sector privat. El primer pas ha estat la pujada de tarifes però la conscienciació és bàsica i que la població entengui les interdependències amb l’entorn i la situació geopolítica que, per lluny que sigui, té molt impacte.