Diuen les males llengües que la reina d’Anglaterra, cada nit abans d’anar a dormir, resseguia els passadissos del palau de Buckingham apagant els llums encesos que trobava al seu pas. Ja fa dies que molts seguim l’exemple de la reina. Les circumstàncies actuals ens obliguen a replantejar-nos el consum energètic, i no només per una qüestió mediambiental. Les recomanacions del govern dels darrers dies són clares: no ens podem permetre mantenir el consum energètic dels darrers temps: perquè no som autosuficients, perquè el context de crisi internacional també ens afecta i perquè la tendència en el cost de la factura és i serà inassumible per a moltes llars. El que –per grat o per força– és la tendència de moltes cases on es vigila de prop el consum de cada bombeta, de cada radiador, és ara també l’objectiu de l’administració, que s’ha proposat de reduir de més del 15% la despesa energètica, i ens convida a seguir-los si no ho estem fent encara. Una política que topa amb la manera de fer de públics i privats dels darrers anys: amb carrers, edificis i aparadors sempre il·luminats, amb fanals encesos durant el dia, amb climatització a tot drap amb les portes obertes. Està molt bé que apaguem els llums que no calen i en prenguem consciència. Tanmateix, aquesta crisi també hauria de servir per reflexionar sobre els usos de l’enllumenat públic i no oblidar que més enllà de la contaminació lumínica i l’estalvi al carrer, també hi ha la seguretat de les persones que hi caminen de nit. Perquè tan important és apagar els llums que no calen, com triar bé quins han de continuar encesos.