Revisant el projecte de pressupost general de l’Estat per a l’exercici 2023, ens adonem que la partida per a polítiques de protecció social ascendeix fins als 111 milions d’euros. Aquesta quantitat representa una respectable cinquena part d’aquest pressupost. De fet, si ho analitzem amb més detall, la meitat del pressupost es destina a un suposat estat del benestar. Amb aquestes dades objectives a la mà, la coalició de govern ja podria definir-se clarament com un executiu extremament social i treure’n pit. Certament la pandèmia, la crisi energètica, l’augment del cost de la vida, han fet estralls en la societat, i els pressupostos no poden ser aliens a les dificultats de la ciutadania i empreses. No obstant això, sempre m’han preocupat les polítiques netament assistencials, en què la vulnerabilitat s’enquista, en un escenari que requereix ingressos adaptats i equilibrats a la despesa. A Andorra només es pot resoldre aquesta equació amb un increment impositiu... Avís a navegants!
Per altra banda, el fons de reserva de jubilació (FRJ), la guardiola de les pensions, perd 122 milions d’euros en el primer semestre. Els gestors ho atribueixen a les caigudes de la renda variable, que supera el 25% de la cartera, i també, en part, pel mal comportament de la renda fixa. Em preocupa que a la presentació d’aquest atzucac es fessin comparacions amb altres fons de reserva d’altres països que també han minvat considerablement. Anar a buscar aquestes citacions em sona a excuses de mal pagador. La realitat és que s’han fet unes inversions arriscades en un moment complicat i punt.