L’IPC avançat del mes de setembre s’ha establert en el 6,8%, una dècima menys que al juliol. La moderació del cost dels carburants ha fet que aquest IPC hagi baixat una mica, doncs ja havíem arribat al 7,3%. La tendència i la previsió és que aquest continuï baixant, encara que sigui molt moderadament. Ja s’encarregaran els especialistes que així sigui. Si no fos així tindríem un greu problema amb els lloguers i el salaris de l’any vinent. El principal problema és que no mengem carburants, sinó aliments, i aquest sector continua tenint un comportament alcista. La veritat és que fins ara no m’havia fixat gaire en els preus dels aliments, sobretot amb el costum que vàrem prendre, degut a la pandèmia, de pagar amb la targeta. Ara mateix m’hi estic fixant una mica més, sobretot degut a diversos articles publicats en la premsa i notícies de programes de televisió o informatius. No fa gaire vaig quedar esgarrifat amb la notícia que tres préssecs valien gairebé set euros. Ara m’he fixat en el preu del pa: una barra de pa que jo comprava sempre a 95 cèntims em costa ara 1,10 euros. Un augment del 15% en molt poc temps. Ja sé que em diran que la culpa la té la guerra d’Ucraïna i Rússia i potser en algun cas sigui veritat (per exemple en l’augment d’alguna matèria primera), però el cert és que tota l’alimentació s’ha disparat de preu. Ara em diran que la resta d’augments és deguda al transport i als carburants... Doncs bé, els carburants l’han disminuït i en canvi l’alimentació no. Però bé, jo soc comptable i no economista i per tant puc comparar preus, però no donar les explicacions necessàries.