Una de les pitjors actituds que es poden tenir en política és l’arrogància: pensar que hom està per sobre del bé i del mal i que només ell té la raó absoluta sobre quelcom. Val a dir que l’arrogància no coneix d’edat, i que un pot ser arrogant als trenta o als vuitanta. Sí que és cert, tanmateix, que de vegades aquesta és una mala actitud d’aquells que porten poc temps a la política, i que es creuen, per la seva joventut, empenta o formació, que ells tenen la raó absoluta, i que als veterans cal escoltar-los més per respecte que no pas per interès. I de vegades, els joves hem de saber que si envies un ruc a la universitat et torna un ruc llicenciat, i que els vells (terme que s’ha tornat despectiu, quan no ho és en absolut) encara que siguin fills d’un temps passat, per experiència i vida en poden saber molt més que per coneixements apresos a través d’una formació reglada. Com deia l’Antoni Morell, ara que se’n celebraran els actes d’homenatge, “el saber, el voler i el poder no són patrimoni exclusiu dels qui porten més temps en aquest món, ni tampoc dels qui hi arriben pletòrics, com si ells haguessin inventat la vida i la mort; el món és de tots”. Conèixer la història és la millor manera de no repetir els errors del passat, i massa sovint en política no es té prou en compte la importància d’aquells que temps enrere es van trobar en situacions que si bé són diferents per context, responen a problemàtiques similars. La seva lògica en la presa de decisions aleshores pot ajudar en l’actualitat més del que pot semblar. Cal que els joves, doncs, escoltem i prestem una mica més d’atenció a allò que diuen els vells.