Encara que no hagin arribat al mig miler els participants en la votació impulsada des de Patrimoni Cultural per saber en què destinar 9.200 euros, és prou significatiu que el 40% dels vots emesos hagin anat a parar a la restauració de la casulla mortuòria de Sant Martí de la Cortinada. Com que no recordo ara si vaig participar en el procés, sincerament jo hauria estat un dels 175 que van optar per aquesta peça dels segles XVI a XVIII, una peça que, recordem, servia al mossèn per oficiar les misses de Divendres Sant (commemoració de la mort de Crist) i del Dia dels Difunts (el 2 de novembre). Al marge de considerar d’excel·lent la iniciativa –permet, d’una banda, que la gent conegui els elements i objectes del fons de Patrimoni Cultural i per tant de la història del país i, de l’altra, implica la ciutadania en la seva conservació– aquesta restauració permetrà, segons les informacions facilitades pel Govern, exposar la casulla mortuòria. Encara no ens han dit on, si en algun museu, al seu lloc d’origen –és a dir, l’església de la Cortinada– o el vestíbul del Rosaleda, però sigui quina sigui la destinació, la casulla passarà a ser de domini públic per al gaudi de tothom, cosa que també permetrà conèixer una mica més els ritus funeraris i elements relacionats amb les defuncions. No negaré que sempre m’ha fascinat aquesta atracció que els humans tenim per la mort, fins al punt que l’elevat interès per visitar llocs com Mauthausen o els entorns de Txernòbil l’han acabat convertint en una atracció turística. Tanatoturisme, en diuen.