L‘informe amb què la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) es va despenjar a la reunió –oficialment comissió tècnica– de fa poc més d’una setmana amb els sindicats, és de traca i mocador. Afirmar, com van recollir els mitjans, que “tant el salari mínim com el salari mitjà han crescut per sobre de la inflació els darrers vint anys” o que en el darrer any els treballadors “globalment” han guanyat poder adquisitiu, va més enllà de l’acudit de mal gust de torn, o del comentari a destemps del cunyat que es creu graciós. Està tan fora de lloc que l’endemà mateix l’editorial d’aquesta capçalera intitulat “Compte amb l’estadística”, els esmenava la plana relativitzant la fiabilitat de les dades, que ve a ser el mateix, dit sense ànim ofensiu que posar-ne en dubte la veracitat. L’element distorsionador serien, com en tants altres casos, els paràmetres estadístics emprats per obtenir-les. A veure, no siguem il·lusos! Algú imagina una patronal informant a la seva contra, d’acord amb les resultants d’un estudi d’elaboració pròpia? Una patronal donant dades que podrien afectar negativament els resultats, els interessos i òbviament, els ingressos de les empreses que la conformen? No, oi? Al cap i a la fi, estem parlant de variables estadístiques. I ja sabem com funciona la cosa. Posem per cas que vostè té a mans dos pernils i jo cap, aplicant una senzilla mitjana, la maquiavèl·licament interpretable estadística ens diu que (de pernils) en tenim un cadascú. Per cert, el meu és exquisit. Algun avantatge havia de tenir!