No m’ha sorprès la ministra d’Educació, en la seva tradicional compareixença a la comissió d’Educació del Consell General, presentant el curs escolar recentment encetat i explicant dues novetats que no són pas menors:
–Llastimosament l’assetjament escolar és una xacra instal·lada a l’ombra de la majoria de les institucions educatives mundials. Pel que fa a la presentació del pla de prevenció contra el bullying, ha estat necessària la mediatització de l’afer de la nena del Janer, per activar els rígids ressorts del ministeri, que ha reaccionat tard, davant un problema de societat vell com el món, i on tots els agents i actors de l’ensenyament han estat sempre d’una passivitat desesperant, posant-se de perfil i mirant cap una altra banda. De fet, es continuarà aïllant la víctima, allunyant-la del seu centre de referència, i els assetjadors covards, que suposadament rebran una suau reprimenda, no hauran de fer mai les maletes.
–Amb referència al reglament que regularà l’ensenyament no presencial, si ho he entès bé, con la Iglesia hemos topado. S’hi podran acollir els alumnes que declinin anar a l’escola, degut a la prohibició de la simbologia religiosa ostentosa adoptada reglamentàriament. En aquest cas l’actitud intransigent d’una sola nena, la nena del vel, ha posat en escac l’excel·lència de l’educació del país i de retruc, tot l’Estat andorrà.
Després de descobrir la compareixença reveladora de la ministra, pregaria que ningú m’acusi d’enaltir l’heteropatriarcat si em puc arribar a estranyar, quan veig que en aquests casos estan legislant les nenes.