Una de les coses que més valoro de la política i l’administració andorrana és la teòrica proximitat entre el ciutadà i el representant o el càrrec polític. Dic teòrica, perquè amb el temps sembla que tendeixi a perdre’s; potser per la voluntat equívoca de burocratitzar-ho tot en excés i separar la realitat de peu de carrer de les altes esferes. Sigui com sigui, és cert que en aquest país és relativament senzill demanar una cita per reunir-se amb un ministre, per exemple. Els que formem part d’associacions de l’àmbit cultural, sovint tenim relació amb el ministeri de Cultura per tractar temes de l’activitat habitual de l’entitat i també de projectes específics a mitjà o llarg termini; ministeri en el qual hem de dir tenir sempre les portes obertes. Enguany, però, aquestes associacions hem tingut la bona sorpresa de ser convocats a una reunió individualitzada amb el cap de Govern per fer balanç i explicar els nostres reptes, projectes i dificultats, amb la intenció que puguem superar barreres i tirar endavant noves idees. En el cas de l’Associació d’Editors d’Andorra aquesta és la primera vegada des del naixement de l’entitat que s’ha produït una reunió d’aquestes característiques i sincerament és quelcom que aplaudim i que esperem que es perllongui en el temps en properes legislatures, i governi qui governi. I és important perquè al meu entendre el cap té la possibilitat d’incidir en la política de tots els ministeris i això obre la possibilitat de trencar barreres burocràtiques a certs projectes importants però difícils d’executar. Si des de la societat civil i l’administració treballem junts, els resultats segur que són molt millors.