L’acumulació de disbarats que des del primer dia ha estat la guerra entre Rússia i Ucraïna no ha servit absolutament de res. Dic mentida. Ha fet encara més ric tothom que mercadeja al voltant de la indústria armamentística i de l’energia, amb totes les derivades empresarials que en pengen i es retroalimenten. Tornant als disbarats, es fa molt difícil separar la informació de la propaganda interessada i manipuladora que cada dia ens venen. Fer com que la cosa no va amb un pot semblar una idea encertada, però només temporalment. Empassar indiscriminadament és molt pitjor. I no em fa res repetir-ho tantes vegades com faci falta. Tenim poques eines a l’abast per canviar les coses. Informar-se requereix un esforç que sovint pot resultar contraproduent, enganyar-se no és una opció. Ha arribat un punt en què sembla que la guerra es lliuri als mitjans, sigui quin sigui el fet. I no és cert. Continuen morint éssers humans d’un costat i d’un altre, víctimes d’una situació que, evidentment, no han escollit. Però la informació es focalitza en l’amenaça nuclear sortida de la boca de Putin i les rèpliques que li han contestat des de l’altre costat de l’Atlàntic. L’amenaça no és cap conya. La cara del tsar no és per fer-ne befa. Per a ell, per a tots els implicats, només és un moviment més d’un joc amb interessos creats. Que el radi geogràfic de les víctimes, potencials però reals, s’ampliï exponencialment és un detall col·lateral més. De tota manera, tant se val el que pugui escriure, mentre els diners en quantitats indecents sigui l’única cosa que compta de veritat.