Govern ens recomana primer, ens avisa després i ens obliga finalment a reduir el consum d’electricitat. L’executiu s’adona ara que aquestes recomanacions, avisos i obligacions han de tenir la cobertura jurídica escaient, purament i simplement perquè estem en un Estat de Dret. Un esborrany de llei ja està llest, amb una descripció primmirada de les mesures que s’adoptarien gradualment, en funció de les dificultats. No sé si la ciutadania s’ha adonat de la magnitud de la tragèdia que ens depara el futur immediat, en el cas que l’executiu es vegi determinat i atrevit també, a cop de decret, a posar en pràctica les mesures explicitades. En tot cas, la crisi energètica latent fa que l’executiu s’anticipi als esdeveniments, ja que preveure escenaris futurs és una acció inherent a qualsevol governant. Pensàvem disposar de dues empreses fars en la producció i distribució d’electricitat i en matèria de les telecomunicacions. La crua realitat ens demostra que FEDA i Andorra Telecom, empreses ben estructurades, prestadores de servei públic i també, cal dir-ho, arrodonidores útils del pressupost general de l’Estat, tenen els peus de fang. No és culpa seva, la nostra manca de sobirania energètica, i també una diabòlica paraula anglesa anomenada roaming, ho provoquen. Aprofitant que encara gaudim d’un Coprincipat, que alguns ja voldrien amortitzar, podríem pregar-li a l’inquilí de l’Elisi que ens il·lumini, al millor preu, un minúscul territori de 464 quilòmetres quadrats, sobre la base d’una energia nuclear, tecnologia neta i rendible que dominen els francesos, quan no manen els ecologistes radicals.