S’apropa un problema bastant greu a Andorra : actualment estem patint un increment important d’obres, tant en el sector públic com al privat. Cosa que no va gens malament per al sector en qüestió... El problema principal, però, a banda de les cues circulatòries que genera, és que molt aviat no sabrem què fer-ne, de la runa que s’ha de treure. L’actual abocador de Beixalís té els dies comptats, ja que es troba gairebé al màxim de la seva capacitat (en principi, hauria de tancar aquest mes tot esperants els estudis corresponents). L’altre abocador, el del pic del Maià, tan sols es pot utilitzar a l’estiu, ja que quan comenci a nevar ja no serà accessible. A tot plegat hem d’afegir que el concurs de Govern per crear abocadors temporals (centres de transferència provisionals de terra) ha quedat desert (ningú el vol construir ni gestionar), passant Govern la patata calenta als comuns. Pot comportar tot plegat una aturada a la construcció? Mentrestant a Sant Julià de Lòria sembla que tenen els deures fets, ja que han publicat un edicte per fer un registre comunal d’empreses que vulguin abocar terres. Es veu que a Narturland encara hi cap bastanta porqueria més i encara que no sigui de molta capacitat (pel que ens diuen), no ens molestarà ni la porqueria ni els camions. O sigui que de moment tan sols consta l’alternativa laurediana per solucionar el problema de la construcció amb els abocadors. De fet, podríem pensar que a Sant Julià “tampoco estamos tan mal...”. De tot plegat n’extrec la conclusió que un dels sectors econòmics que encara funcionen pot ser que tingui també els dies comptats...